ENTREVISTA A SUSANA COS
Hi ha moltes formes d’expressió, però una de les més poderoses, perquè sorgeix del desig i de la necessitat, és l’art. La pintora barcelonina Susana Cos n’és un exemple de superació: un ictus quan tenia 27 anys li va deixar seqüeles, entre d’elles, la impossibilitat de parlar.
Desprès d’un llarg període de recuperació, en el que va aprendre a pintar amb la mà esquerra, va convertir el seu “silenci imposat” en l’eix de tota la seva obra posterior. Els seus quadres són el seu llenguatge, i és en les seves obres on mostra tots els seus sentiments, la seva ànima. El títol de la seva darrera exposició, “Hablar”, no és casual, si no que respon a la necessitat d’expressar-se, de crear un llenguatge propi que ens arriba sense filtres.
Bon dia. Quan vas tenir clar, que desprès d’aquell llarg període de recuperació, havies de tornar a pintar? En quin moment vas decidir “començar de zero”?
La Susana va triar alguns anys en reprendre la pintura. Al principi, només anava al seu estudi i es quedava en silenci envoltada de les seves darreres obres, algunes d’elles inacabades, seia a la seva cadira i mirava, els pinzells, les pintures , els llapis, etc..
Poc a poc va començar a fer alguna cosa. Dibuixos poc definits i ha utilitzar diferents materials com la fusta o els agulles per a incorporar-los en les seves pintures fent diferents composicions.
Una de les seves primeres obres va ser el seu propi taüt. Una obra exquisida plena de color i originalitat. la capa exterior del taüt la va construir amb cubs de fusta de diferents mides. Tos ells amb dibuixos pintats, de tal manera que cada cub tenia, per si mateix una identitat o singularitat i a l’hora tots formaven el decorat de taüt. L’interior el va cobrir amb una tela estampada amb margarites de molts colors, fent l’espai molt alegre i confortable.
Aquesta obra va estar exposada en el convent de Sant Agustí, en Barcelona durant l’ exposició del gener de 2010.
Hi ha un element que es repeteix constantment en les teves obres: el teu rostre, del que només veiem els ulls, per que la part inferior (la boca) sempre està tapada.
..si l’obra de la meva mare és bastant autobiogràfica. Te molts autoretrats i ella es pinta sempre amb la boca tapada , com si portés un mocador o una mascareta que mostres la seva incapacitat de poder parla ( les mascaretes las va pintar molt abans del Covid) .Després de la pandèmia ens hem acostumats a veure cares amb mascaretes però quan la Susana va a començar a pintar-les com a “ símbol de no poder parlar” la veritat és que era realment impactant.
En els teus quadres la natura juga un paper essencial, sobretot els arbres. L’any 2019 vas fer una exposició titulada “Los árboles hablan”. Què representen els arbres en el teu univers creatiu?
Ella va fer un viatge a Àfrica i fruit del que va veure i sentir va crear bastant obra nova. Els arbres els dibuixa com “un ser viu” bonic, ple de vida, amb arrels profundes a la terra...en algunes pintures la copa dels arbres atrapen lletres o dibuixa dins la seva ma dreta ( que és la seva mà morta), o trobem una dona plegada en si mateixa o llibres oberts o cors en la part de les arrels de l’arbre. També pluja que cau de les branques....
Sovint inclous paraules escrites en les teves obres, texts sencers o també lletres que ballen dins dels quadres, en aparent desordre. La paraula escrita, les grafies que podem veure en algunes de les teves obres, en certa manera son poemes que complementen les teves imatges. Què signifiquen per a tu les paraules?
Les paraules signifiquen el que ha perdut i el seu l’anhel de recuperar la parla. Pinta lletres en moviment com si s’escapessin d’ella mateixa. Les pinta dins i fora del seu cos, atrapades o transportades per ocells que se les emporten ven lluny...Pinta també altres objectes com fulles d’arbres amb una part negre i altre de color o de color blanc . Es una imatge que representa la seva mitat sana i en contraposició l’altre morta. La part morta respon al seu mig cos afectar ( braç i cama dreta) i per l’atre banda la pèrdua del llenguatge)
Ets una artista multidisciplinar, eclèctica, t’agrada treballar amb diversos materials i domines la tècnica del gravat. Hi ha una obra teva, “Huelva evolució”, que per a mi, és com un resum de la teva obra: és una pintura sobre cubs de fusta de diferents mides, que semblen multitud de calaixos o de vinyetes de còmic. Dona la impressió de que mirant aquesta obra podem seguir gran part de la teva evolució com artista, de la evolució del teu món interior.
Crec que et refereixes a una tira de cubs que formen una línia d’uns dos metres aproximadament. L’obra és titula “evolució” i efectivament mostra la seva trajectòria. Comença amb cubs pintats amb colors alegres que representen l’artista avanç de l’ictus per passar a una zona amb cubs foscos, amb dibuixos grisos i fins i tots negres que representa l’aparició de la malaltia, la foscor, la tristor, la impotència, etc. Un cop travesses aquesta zona, l’obra mostra de nou la llum , però ja no és una llum l’alegre com la del començament sinó que és una llum diferent, dibuixos amb colors però plens de llàgrimes, un plor silenciós que estarà representat fins l’últim cub de l’obra. És molt maca i emotiva...
Tu ja havies fet nombroses exposicions abans de patir aquest problema de salut, aquell ictus, abans de reinventar-te com a artista. Veus molt diferent la teva obra posterior, respecte a allò que feies en els teus començaments?
Si és molt diferent, abans tenia un dibuix molt precís i no era una pintura autobiogràfica. La pintura d’ara és l’expressió del que sent, el que pensa... és el seu canal de comunicació. Mitjançant la pintura, exterioritza el seu mon interior. Les seves inquietuds, penes, solitud.... les seves obres també mostren la cara de l’amor , la vellesa, la força de la vida. Podríem dir que la seva pintura és la seva VEU, la seva vida.
En moltes de les teves obres, els marcs no són un element decoratiu, si no que estan plenament integrats en l’obra artística, són una creació més...
Si , molt sovint el marc forma part de l’obra final. Utilitza molts materials com fusta, teles, bisà gras, marcs de ferro, claus etc.. Realment la seva creativitat sobrepassa els límits propis d’un quadre i crea el seu marc. Marc i puntura formant part de la totalitat de l’obra. Tal com diu la meva mare , sovint troba fustes o altres objectes en els containers que els recicla transformant-los en part de l’obra.
No t’he preguntat per les teves referències artístiques. Quins són els pintors o pintores que et toquen o que t’arriben d’una manera especial.
Paul Klee
Desprès d’aquesta darrera exposició, “Hablar”, que ha estat durant el mes de setembre a la sala “Ronda Barcelona”, quins altres projectes tens al cap?
Pintar, Pintar, Pintar.